Guia per entendre els pressupostos
Creus que els pressupostos són difícils de comprendre? T’has perdut en algun dels conceptes del portal? No saps d’on sorgeixen i com evolucionen? O simplement vols aprofundir-hi més? Et deixem deu preguntes i respostes per intentar aclarir-ne tots els dubtes.
Què és un pressupost municipal?
És una estimació dels ingressos que preveu un ajuntament i les despeses que contempla efectuar amb aquests recursos en un any determinat. Entre altres funcions, el pressupost limita la capacitat de gastar del consistori —no pot superar l’impost consignat—, en planifica les polítiques a implementar durant l’exercici —han de disposar de partida incorporada— i, indirectament, fixa les fórmules de redistribució entre la ciutadania.
Com s’elabora un pressupost municipal?
L’encarregat d’elaborar el projecte inicial de pressupost és l’equip de govern de l’ajuntament. Posteriorment, ha de ser aprovat inicialment pel ple del consistori i, posteriorment, entra en exposició pública per un termini de 15 dies hàbils, durant el qual els interessats hi poden presentar reclamacions. En cas que no n’hi hagi cap, el pressupost es considera definitivament aprovat i, si n’hi ha, el ple disposa d’un mes per resoldre-les i, amb els canvis eventualment incorporats, tornar a validar el pressupost. Entra en vigor quan es publica al butlletí oficial de la província.
L’ajuntament té plena llibertat per elaborar el pressupost?
No, el pressupost municipal s’ha d’adequar a allò que dicten altres normes com la Constitució i lleis o reglaments aprovats per administracions d’àmbit superior, especialment l’estatal. Especifiquen com s’ha d’elaborar i organitzar el pressupost, marquen alguns principis generals de gestió eficient i responsabilitat fiscal i també limiten la capacitat de despesa de forma més específica. Des del 2012, per exemple, l’Estat fixa anualment els objectius de dèficit o superàvit dels ajuntaments, condiciona que puguin gastar els estalvis d’anys anteriors i en limita l’augment dels recursos disponibles.
És obligatori aprovar un pressupost?
Un ajuntament no pot funcionar sense pressupost. Això no vol dir, però, que cada any n’hagi d’aprovar un de nou. Si això no ha ocorregut l’1 de gener, el pressupost de l’any anterior queda automàticament prorrogat, és a dir, continua vigent amb els ajustos tècnics que pertoqui per adequar-lo al context del nou any. Posteriorment, se’n pot aprovar un de nou que el substitueixi o modificar-lo parcialment.
Es pot donar el cas que, sense tenir majoria al ple, l’equip de govern forci l’aprovació d’un nou pressupost per una via alternativa: la qüestió de confiança. D’aquesta manera, dona l’opció a l’oposició de teixir una majoria alternativa i, si no ho aconsegueix en un mes, el nou pressupost queda aprovat. Això, però, no es pot fer més de dos cops en un mandat i mai l’últim any abans d’eleccions.
Com s’organitza un pressupost?
El pressupost es divideix fonamentalment en la previsió d’ingressos i la de despeses. Pel que fa als ingressos, s’organitzen en nou capítols, en funció de la via d’entrada de recursos, si bé cada capítol es divideix, al seu torn, en més nivells de desagregació.
En canvi, les despeses s’han de distribuir de dues maneres, al mateix pressupost. D’una banda, hi ha l’estructura econòmica de despesa, que també es divideix inicialment en nou capítols, en funció del tipus de despesa que es faci (de personal, en béns i serveis, financera, transferències…). D’altra banda, també cal fer l’estructura funcional de depesa, que respon a la naturalesa de les activitats que es financen i, en aquest cas, es divideix en sis àrees, que després es desagreguen més (serveis públics bàsics, protecció i promoció social, béns públics de caràcter preferent, actuacions de caràcter econòmic, actuacions de caràcter general i deute públic). Encara hi ha altres maneres per distribuir les despeses, si l’ajuntament ho considera, per exemple, en funció de la regidoria que executa cadascuna.
Tot i això, en aquest portal també es poden consultar els ingressos i despeses organitzats d’una manera més simple i nítida: per àmbit. És una estructura pròpia pensada per facilitar la comprensió en termes més senzills i no des de la lògica i el llenguatge de l’administració.
Quina documentació conforma el pressupost?
El pressupost no només ha d’incorporar les previsions d’ingressos i despeses de l’ajuntament, dels seus organismes autònoms dependents i d’altres societats que li pertanyin o de què participi —per separat i també consolidats, és a dir, unificats en un sol pressupost conjunt—. Igualment, ha d’incorporar altra documentació, com les bases d’execució del pressupost (l’adaptació local de les disposicions generals fixades per altres administracions), la memòria (explicació del contingut del pressupost), un informe economicofinancer, els plans d’inversió, l’estat de l’endeutament i la previsió d’evolució, la liquidació del pressupost de l’any anterior i l’estat d’execució del vigent, la relació de llocs de treball, la relació de beneficis fiscals dels tributs locals i la informació sobre els eventuals convenis subscrits amb la Generalitat en matèria de despesa social. Així mateix, els organismes autònoms i societats mercantils també han d’adjuntar documentació pròpia.
Quins ingressos té un ajuntament?
Els ajuntaments poden aconseguir recursos per diverses vies. D’una banda, disposen d’impostos locals (com l’impost de béns immobles, l’impost de vehicles de tracció mecànica, l’impost sobre les plusvàlues…) i de taxes. La diferència fonamental entre un concepte i l’altre és que mentre que el consistori pot usar els ingressos per impostos per a qualsevol despesa prevista al pressupost, la recaptació de les taxes va destinada cadascuna a un objectiu concret (la taxa de residus, per exemple, serveix per finançar la recollida i gestió dels residus).
Igualment, els ajuntaments reben transferències de l’Estat i de la Generalitat, siguin per al seu funcionament ordinari o finalistes, és a dir, que només poden gastar en polítiques concretes. Així mateix, també poden ingressar recursos venent patrimoni, llogant espais municipals, amb el rendiment de dipòsits o participacions o cobrant préstecs concedits, entre altres fórmules.
Quina diferència hi ha entre pressupost i execució?
El pressupost aprovat marca el topall de despesa de què un ajuntament pot disposar, en un any determinat, per a cadascuna de les polítiques previstes, però aquest conjunt de xifres no són mai un reflex del que acaba passant. Pot ser que l’execució posterior quedi per sota del pressupost, ja que no s’han gastat els recursos disponibles, però també pot ocórrer el contrari. Pot ser que determinades accions requereixin més recursos dels previstos i, en canvi, altres no en necessitin tantes, motiu pel qual l’ajuntament pot traslladar determinades partides del pressupost d’una àrea a una altra. Igualment, pot ser que el consistori rebi més transferències de les esperades d’altres administracions o que recapti més de determinats impostos, fet que li permetria gastar més, en termes globals. O contràriament, que els ingressos reals estiguin sent inferiors als estimats, motiu pel qual hagi d’aplicar ajustos a la baixa per evitar quedar-se sense diners abans d’acabar l’any.
Per fer front a totes aquestes circumstàncies, l’ajuntament pot incloure, durant l’any, modificacions al pressupost aprovat o prorrogat, sigui reequilibrant la distribució de les despeses entre les diverses polítiques o incrementant o reduint la quantitat global de què pot disposar. Hi ha diferents fórmules per aplicar aquests canvis, algunes de les quals requereixen, de nou, l’aprovació del ple.
Quin seguiment es fa de l’execució?
A principis de l’any següent d’executar un pressupost, l’ajuntament ha de validar que els recursos s’han rebut i gastat d’acord amb el que s’havia aprovat i validat. En un primer moment, l’alcaldia aprova la liquidació del pressupost, previ informe de la intervenció municipal, en què es recullen tots els ingressos i despeses efectuats, però també les modificacions incloses durant el curs, les quantitats pendents de recaptar o pagar, si s’ha tancat amb dèficit o superàvit (gastant més o menys que el que s’havia ingressat, respectivament) i el romanent de què es disposa (els estalvis acumulats d’anys anteriors). La liquidació ha d’estar enllestida durant el mes de març de l’any següent a l’execució del pressupost.
Posteriorment, l’ajuntament ha d’elaborar el compte general, que va més enllà de la liquidació. Inclou també una explicació de la imatge global de la situació econòmica, financera i patrimonial de l’entitat i el termini per enllestir-lo és dos mesos després, durant el mes de maig. Llavors, cal publicar-lo al butlletí oficial per rebre’n reclamacions o observacions. Un cop resoltes aquestes qüestions, el ple de l’ajuntament ha d’aprovar definitivament el compte general i certificar que el que s’havia pressupostat s’ha aplicat com pertocava.
El pressupost i l’execució han de ser públiques?
Sí, les lleis de transparència vigents obliguen les entitats locals a subministrar tota la informació, als seus llocs web, de manera clara, estructurada, comprensible, gratuïta, d’accés fàcil i, preferiblement, en formats reutilitzables. Això inclou tant els pressupostos inicials com la seva execució, els comptes anuals, els contractes adjudicats, els convenis subscrits, les subvencions concedides o els informes d’auditoria, entre d’altres.
Igualment, altres lleis determinen que els ajuntaments han de lliurar tota aquesta informació a la Generalitat i al Ministeri d’Hisenda, i també d’altra, com els plans pressupostaris a mitjà termini, el cost dels serveis públics, l’endeutament local, l’inventari d’ens locals, el període mitjà de pagament a proveïdors o els préstecs rebuts. En el cas de l’execució del pressupost, n’han d’informar trimestralment i, igualment, han de remetre els respectius comptes generals a la Sindicatura de Comptes.
